27/07/10 - Mentre algunes de les firmes de roba més influents no deixen d'anunciar l"increment dels seus beneficis, la violació dels drets dels treballadors i treballadores en els països proveïdors de les grans marques no s'atura. De vegades hi ha fets que sembla que no tenen relació entre si, però que generen inquietuds i animen a la reflexió. Això és el que fan en el següent article Eva Kreisler i Nanda Couñago, que es pregunten quant temps encara haurem d"esperar perquè les altes instàncies es decideixin a regular amb fermesa el respecte dels drets humans en les cadenes productives globals.
El passat 13 de juliol es van celebrar les Juntes d'accionistes d'Inditex i Adolfo Domínguez. Entre d’altres coses, varem conèixer que Inditex aprovava un repartiment de dividends de 748 milions d'euros i que el benefici net consolidat d'Adolfo Domínguez era de 971.000 euros.
Mentre a Galícia es presentaven aquestes xifres positives, tres dies més tard el "Grup d’Impulsors" dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni es reunia a Madrid per a treballar amb vista a eradicar la fam i la pobresa al món.
En paral·lel, des d'Àsia arriben notícies de que les treballadores i treballadors de les fàbriques que abasteixen el món de la roba i els components electrònics es juguen la vida per defensar els seus drets i reivindiquen que se'ls pagui un salari que els permeti cobrir necessitats tan bàsiques com alimentar les seves famílies.
Veiem com a la Xina, Foxconn, fabricant de l'iPhone d'Apple i d'ordinadors per Hewlett-Packard, s'ha vist obligat a doblar els salaris base dels seus treballadors davant les crítiques rebudes i el deteriorament en la imatge dels seus importants clients al conèixer-se que en tan sols 5 mesos, 10 treballadors s'han suïcidat i altres 3 ho han intentat.
A Bangladesh, el país amb els salaris més baixos de la indústria global de roba -uns 18 euros al mes-, milers de treballadors/es porten setmanes sortint al carrer per reclamar que el salari mínim arribi als 57 euros i tenir unes condicions dignes de treball. En menys de 10 anys, només en aquest sector, els mal anomenats "accidents" laborals s'han cobrat la vida de 273 treballadors/es.
Col·lectius de defensa dels drets laborals com la Campanya Roba Neta, seguim constatant, a través de les denúncies que ens fan arribar les treballadores i d'investigacions pròpies que les condicions de treball i de vida en els països on es fabrica la nostra roba segueixen sent dantesques: a la inseguretat laboral i els salaris de misèria, se sumen jornades de fins a 21 hores, hores extraordinàries obligatòries i no remunerades i intimidació, assetjament i acomiadaments als/les que tracten de formar un sindicat per millorar les seves condicions de treball.
L'ocupació que es genera en aquestes condicions de treball, lluny de contribuir al Desenvolupament perpetua a les persones en la pobresa.
Per això és difícil d'entendre que es deixi la vigilància dels drets humans en mans dels qui fan negoci amb el seu incompliment. Enfront de la Responsabilitat Social Corporativa de les transnacionals reclamem exigibilitat jurídica. Quants suïcidis i morts més necessitem per girar el cap i veure el que passa a l'altra banda del món? Com a mitjà cap a l'eradicació de la pobresa, seria necessari construir una governança mundial que reguli les operacions de les transnacionals i que garanteixi el respecte dels drets humans en les cadenes productives globals. S'analitzarà tot això en les reunions dels Objectius del Mil·lenni?
Nanda Couñago i Eva Kreisler
Més informació:
Campanya Roba Neta
Campanya Compra Pública Ètica
