20/07/10 - El web de la campanya "Banc Santander sense armes", creat per les ONG Justícia i Pau, SETEM i l'Observatori del Deute en la Globalització, ha suscitat una forta reacció per part de l'entitat presidida per Emilio Botín, que ha intentat en va aturar com fos el seu llançament. L'objectiu d’aquesta campanya és crear una opinió pública que afavoreixi un canvi d'actitud de les entitats financeres i el Grup Banco Santander en particular amb la finalitat que trenquin tota relació amb empreses socialment irresponsables, entre elles les que figuren en l’esmentat web.

Segons han confirmat els membres de la campanya, el passat 23 de juny, abans de la difusió pública del web, aquests van donar a conèixer al Banc Santander el link d’aquest nou web per si considerava que la pàgina contenia alguna dada que fos inexacta o que no fos certa. Tot just el dia següent, el web va patir un seguit d’atacs de hackers, els quals van poder ser aturats pels sistemes de seguretat del servidor.

Paral·lament, el Banc Santander va formular una denúncia en la qual afirmava que a través del domini www.bancosantandersinarmas.org s’estava fent phishing, és a dir, s’estava robant els codis dels clients del banc amb l’objectiu d’utilitzar-los per entrar en els seus comptes personals. L’entitat bancària també acusava el web d’abusar de la seva imatge corporativa. Davant la denúncia, els propietaris del servidor on està allotjada el web el van inhabilitar. Els membres de la campanya, però, els van poder convèncer que tals acusacions eren falses i van rectificar.

En relació a tota la controvèrsia suscitada, dues representants del Banc Santander han al·legat en una reunió recent amb membres de la campanya “Banc Santander sense armes” que reben cada dia intents de phishing i que per això "s’inicien automàticament processos molt agressius per fer front a aquests webs", sense parar-se a comprovar l’autoria del web o el seu contingut.

Actualment, el gegant bancari espanyol està estudiant emprendre mesures legals contra el domini per considerar que les paraules "Banc Santander" són propietat del banc i no es poden utilitzar com a domini aliè a l’entitat.

Pilotes fora

D’altra banda, el president del Santander, Emilio Botín, es va dedicar a llançar pilotes fora en la passada Junta d’Accionistes de principis de juny, quan un activista de la campanya “Santander sense armes” va presentar dades que acusaven directament la seva entitat de finançar companyies militars. Botín va afirmar que el Banc Santander compleix plenament els convenis internacionals i els tractats de no-proliferació (minut 181), tot i que sobre aquest punt caldria preguntar-se si el banc contribueix a la no proliferació nuclear quan manté relacions comercials amb una empresa que fabrica míssils que allotgen carregues nuclears com és EADS.

A més, el president va negar que el Banc Santander financés a l’empresa militar Textron. I si bé és cert que el banc no finança directament a Textron, si possibilita que els seus clients ho facin a través dels seus productes financers, com és el cas del S&P 500. A través d’aquest índex que ofereix el Banc s’està finançant a 500 empreses, entre elles tres que venen míssils amb càrregues de dispersió (Textron, L-3 Communications i Lockheed Martin). En relació a això, les representants del banc han argumentat que l’índex S&P 500 només el fan servir com a índex comparatiu per valorar la rendibilitat del seus fons, i no com a producte financer, i respecte la relació amb EADS, han afirmat que l’entitat només finança les operacions civils de la companyia.

En últim lloc, pel que fa a altres inversions controvertides recollides en el web, les representants del Santander consideren poc constructiu esmentar les accions empreses pel banc abans de 2008 (data en que, segons elles, el Santander va començar a implementar la seva política social i ambiental) i afirmen que actualment s’està vetllant perquè les mesures mitigadores dels impactes associats als projectes que financen s’apliquin correctament.

Malgrat tot, el seu reconegut desconeixement respecte a la participació en el projecte hidroelèctric Sogamoso a Colòmbia, demostra que encara es produeixen accions contraproduents per la imatge del banc que s’escapen del seu control.

Justícia i Pau, SETEM i l'Observatori del Deute en la Globalització, dins la campanya "Per una banca desarmada", impulsen la campanya i el web “Banc Santander Sense Armes” per sensibilitzar i denunciar les relacions del banc amb la indústria militar o amb indústries que violen els drets humans tot alterant greument la vida de comunitats, pobles i medi ambient.

Més informació:

Web "Banc Santander sense armes"