Nosaltres vivíem en aquesta casa. Hi passàvem moltes hores perquè, a l'Índia, durant el mes d'agost, hi plou a bots i a barrals. Algunes tardes venien el Gobinda o el Sudakhar a donar-nos conversa perquè tenien por que ens avorríssim. I algunes nits venien tots els membres de l'organització i ballàvem, cantàvem cançons i explicàvem acudits, i així ens divertíem i ens ho passàvem bé. Aquesta nit, la de la foto, era la darrera, i la Mangal i l'Aruna s'agafaven de les mans i donaven voltes com una baldufa, de manera temerària. Fins i tot, per un moment, vaig arribar a pensar que s'aixecarien de terra com un molinet i sortirien volant per un forat del sostre.